Monogràfic
Número especial de la realitat* pel bicentenari del naixement de Friedrich Engels
Joan Tafalla
Fou Engels qui, a la Festa de les Nacions celebrada a Londres el 1845 en commemoració del 53 aniversari de la proclamació de la primera república francesa, després d’afirmar “La democràcia d’avui és el comunisme”, afegí “… la democràcia s’ha transformat en principi proletari”.
Josep Manel Busqueta
La idea que Marx i Engels no tinguessin en compte la natura en la base de les seves anàlisis, o que no consideressin l’impacte de l’activitat social en aquesta, ha quedat desacreditada gràcies als treballs d’autors marxistes com ara John Bellamy Foster o Paul Burkett.
Isabel Benítez
Malgrat sovint s’ha liquidat la tradició marxista com a aliena a l’opressió de les dones, el cert és que la posició política i analítica d’Engels, i Marx, va ser pionera respecte a la lluita per la igualtat entre sexes ja des dels inicis de la I Internacional i ha estès la seva influència molt més enllà del segle XIX.
XaBier Gràcia
Engels i l’edició d’El Capital
[Properament]
Manuel Delgado
L’esquerra marxista dels països de capitalisme avançat –incloent molts dels partits comunistes– va anar abandonant el materialisme per entregar-se a un llenguatge en què era fàcil reconèixer preocupacions típiques del messianisme judeo-cristià.
Xavi Pizarro
Quin era però el plantejament particular d’Engels sobre aquesta qüestió? En aquest article analitzarem els tres aspectes que van suscitar el seu interès pel que fa a la qüestió nacional: Polònia, Irlanda i la polèmica al voltant dels “pobles sense història”.
Ricard Ribera
Engels situa un seguit de qüestions que poden resultar innovadores avui dia davant de certs clixés heretats del marxisme economicista i mecànic, com són la importància de la qüestió camperola, la necessitat d’aliances de la classe obrera i la influència de la religió per afavorir un procés revolucionari.
Manuel Sacristán
amb introducció de
Víctor Ríos
Amb aquest pròleg, reproduït aquí íntegrament, els lectors podran constatar tant el rigor expositiu i conceptual de Manuel Sacristán en explicar en què consisteix una concepció –i una concepció marxista- del món, com la seva consideració del paper de F. Engels.
Georges Labica
Considerar que la qüestió de la filosofia és menys una qüestió d’exegesi interna en el seu pensament que una qüestió de realitat, a la història concreta de la teoria, o, més exactament dit, als elements que, per a Engels, permetien la construcció d’una filosofia marxista, el materialisme dialèctic.
Jacques Texier
Engels el 1885 inclou una nota en la qual ell mateix revisa completament la tesi sostinguda anteriorment pels dos sobre la centralització administrativa i burocràtica que hauria caracteritzat la Revolució Francesa.
Jacques Texier
El pensament de Marx i d’Engels és profundament i fonamentalment democràtic; alguns aspectes del seu pensament em semblen problemàtics amb relació a la democràcia, però que ben mirat malgrat aquests aspectes, el seu pensament és, pel que fa a l’essencial, democràtic.
Christian Saves
El testament polític de Friedrich Engels:
una conversió al revisionisme reformista?
És el “testament” polític d’Engels un presagi a aquesta conversió al revisionisme reformista que alguns han menyspreat? Aquest article forma part del corrent, inaugurat per Bernstein, que vol veure en els seus darrers textos la justificació del reformisme de la socialdemocràcia. És una interpretació que, amb Rosa Luxemburg, no compartim. Considerem, però, que cal donar-la a conèixer per tal aprofundir en aquest debat amb coneixement de causa.
