Friedrich Engels

Escrita a Manchester el 23 de maig de 1856. Font: K. Marx & F. Engels, Imperio y colonia, escritos sobre Irlanda, Ediciones Pasado y Presente, pàgines 108-110. Traduït del castellà al català per Adel Pereira.

Benvolgut Marx:

En el nostre viatge per Irlanda vam anar de Dublín a Galway (en la costa occidental), més tard cap a l’interior 20 milles en direcció nord, després a Limerick, vam baixar pel Shannon fins a Tarbet, Tralee, Killaméy i vam tornar a Dublín. En total vam recórrer al voltant de 450 a 500 milles angleses i vam veure, per tant, aproximadament 2/3 del país. Amb l’excepció de Dublín, que és a Londres el que Düsseldorf a Berlín, té tota la fisonomia de l’antiga residència governamental menor i també està tota construïda a l’estil anglès; es té en tot el país, i especialment a les ciutats, la mateixa impressió que si s’estigués a França o Llombardia. Gendarmes, capellans, advocats, buròcrates, latifundistes, en quantitat memorable, i una absència total de qualsevol mena d’indústria, de manera que a penes es podria comprendre de què viuen totes aquestes plantes paràsites si la misèria dels pagesos no constituís el corresponent revers de la medalla. La “repressió” és visible pertot arreu, el govern s’entremet en tot, no hi ha ni petjada de l’anomenat selfgovernment. Es pot considerar a Irlanda com la primera colònia anglesa, colònia que, a causa de la seva proximitat, encara és governada directament a la manera antiga, i ja aquí es descobreix que l’anomenada llibertat dels ciutadans anglesos depèn de l’opressió de les colònies. En cap altre país he vist tants gendarmes, i l’estil prussià del gendarme borratxo s’ha desenvolupat fins a aconseguir la màxima perfecció en aquesta constabulary [policia] armada amb carabina, baioneta i esposes.

Les ruïnes són típiques del país; les més antigues són del segle V i VI; les més modernes, del segle XIX, amb totes les edats intermèdies. Les més antigues, són només esglésies; des de 1100 hi ha esglésies i castells, des de 1800, cases de pagesos. En tot l’oest, però especialment a la regió de Galway, el camp està cobert d’aquestes cases de pagesos en ruïnes, que en la majoria dels casos no van ser abandonades fins a 1846. Mai vaig creure que una fam pogués tenir una realitat tan palpable [1]. Pobles sencers estan deserts, i entre ells, després, els parcs esplèndids dels landlords menors, que són gairebé els únics que encara viuen allí: en la majoria dels casos són advocats. La fam, l’emigració i les clearances, tot junt, han produït aquest resultat. En aquest panorama ni tan sols han guanyat en els prats; el camp és un desert total que ningú vol tenir. En el comtat Clare, al sud de Galway, la situació millora una mica: allí sí que hi ha bestiar; i en la rodalia de Limerick els pujols estan conreats en forma excel·lent, generalment per colons escocesos: s’han gecleart [buidat] les ruïnes, i el camp té un aspecte molt cuidat. En el sud-oest hi ha moltes muntanyes i pantans, però també una vegetació boscosa extraordinàriament abundant; després, novament, belles prades, especialment en Tipperary, i en acostar-se a Dublín es troba un camp que, a ulls veients, està passant gradualment a les mans de grans hisendats.

Les guerres de conquesta dels anglesos, des de 1169 [2] fins a 1850 (au fond [en el fons] han durat tot aquest temps, i l’estat de setge també) han arruïnat totalment al país. Respecte a la majoria de les ruïnes, es comprova que la destrucció va ocórrer durant les guerres. Elles han originat el temperament especial del poble mateix, i amb tot el fanatisme nacional irlandès que tenen aquests individus, senten que són estrangers en la seva pròpia terra. Ireland for the saxon! [Irlanda per als anglosaxons!]. Això es fa ara realitat. L’irlandès sap que no pot competir amb l’anglès, que ve amb recursos superiors des de tot punt de vista; l’emigració durarà fins que s’hagi perdut el caràcter predominantment —sí, gairebé exclusivament— cèltic de la població. Quantes vegades s’han disposat els irlandesos a aconseguir alguna cosa, i sempre se’ls hi ha trepitjat, en el pla polític i en l’industrial! Se’ls ha transformat completament, de forma artificial, mitjançant una opressió conseqüent, en una nació de lumpen; i ara compleixen com és sabut amb la missió de proveir de prostitutes, jornalers, maquereaux [proxenetes], lladregots, estafadors, captaires i altres tipus de lumpen a Anglaterra, Amèrica del Nord, Austràlia, etc. El caràcter de lumpen està també en l’aristocràcia. Els terratinents, que a tot arreu s’han convertit en burgesos, aquí s’han abandonat completament a una vida llicenciosa. Les seves cases de camp estan envoltades per parcs enormes i bellíssims, però al voltant hi ha desert, i en cap costat es veu d’on sortiran els diners. A aquests individus cal afusellar-los. Són mossos de sang barrejada, en general alts, forts i ben plantats, tots usen bigotis enormes sota nassos romans colossals, es donen falsos airs de colonel en retraite [aires de coronel retirat], viatgen pel país buscant tots els plaers possibles, i quan un esbrina, no tenen ni un coure, carreguen amb un munt de deutes sobre les seves espatlles i viuen tement a la Encumbere d’Estates Court.

Sobre la forma en què Anglaterra governa a aquest país —repressió i corrupció, molt abans que Bonaparte l’assagés— t’escric d’aquí a una mica, si tu no véns aviat. Quines perspectives hi ha que vinguis?

Teu

F. E.

[1] Referència a la fam de 1845-1847. 

[2] En aquest passatge es va produir un error: les guerres angleses de conquesta van començar el 1169.