Friedrich EngelsEscrit el 10 de febrer de 1892 a Londres. Font: Marxist Internet Archive. Traduït del castellà al català per Adriana Sabater.
La necessitat de reeditar la versió polonesa del Manifest Comunista requereix un comentari.
Abans de res, el Manifest ha resultat ser, com es proposava, un mitjà per posar en relleu el desenvolupament de la gran indústria a Europa. Quan a un país, qualsevol que sigui, es desenvolupa la gran indústria, brolla al mateix temps entre els obrers industrials el desig d’explicar-se les seves relacions com a classe, com la classe dels qui viuen del treball, amb la classe dels qui viuen de la propietat. En aquestes circumstàncies les idees socialistes s’estenen entre els treballadors i creix la demanda del Manifest Comunista. En aquest sentit, el nombre d’exemplars del Manifest que circulen en un idioma donat ens permet apreciar bastant aproximadament, no només les condicions del moviment obrer de classe en aquest país, sinó també el grau de desenvolupament aconseguit en ell per la gran indústria.
La necessitat de fer una nova edició en llengua polonesa acusa, per tant, el continu procés d’expansió de la indústria a Polònia. No pot haver-hi dubte sobre la importància d’aquest procés en el transcurs dels deu anys que han passat des de l’aparició de l’edició anterior. Polònia s’ha convertit en una regió industrial a gran escala sota l’ègida de l’Estat rus.
Mentre que a la Rússia pròpiament dita la gran indústria només s’ha anat manifestant esporàdicament (en les costes del golf de Finlàndia, a les províncies centrals de Moscou i Vladimiro, al llarg de les costes de la mar Negra i de la mar d’Azov), la indústria polonesa s’ha concentrat dins dels confins d’una àrea limitada, experimentant alhora els avantatges i els inconvenients de la seva situació. Aquests avantatges no passen inadvertits per als fabricants russos; per això alcen el crit demanant aranzels protectors contra les mercaderies poloneses, malgrat el seu ardent anhel de russificació de Polònia. Els inconvenients (que toquen per igual els industrials polonesos i el Govern rus) consisteixen en la ràpida difusió de les idees socialistes entre els obrers polonesos i en una demanda sense precedent del Manifest Comunista.
El ràpid desenvolupament de la indústria polonesa (que deixa enrere amb molt a la de Rússia) és una clara prova de les energies vitals inextingibles del poble polonès i una nova garantia del seu futur renaixement. La creació d’una Polònia forta i independent no interessa només al poble polonès, sinó a tots i cadascun de nosaltres. Només podrà establir-se una estreta col·laboració entre els obrers tots d’Europa si a cada país el poble és amo dins la seva pròpia casa. Les revolucions de 1848 que, tot i renyides sota la bandera del proletariat, només van portar els obrers a la lluita per treure les castanyes del foc a la burgesia, van acabar per imposar, prenent per instrument a Napoleó i a Bismarck (als enemics de la revolució), la independència d’Itàlia, Alemanya i Hongria. En canvi a Polònia, que el 1791 va fer per la causa revolucionària més que aquests tres països junts, se la va deixar sola quan el 1863 va haver d’enfrontar-se amb el poder deu vegades més fort de Rússia.
La noblesa polonesa ha estat incapaç de mantenir, i ho serà també per restaurar, la independència de Polònia. La burgesia va sentint-se cada cop menys interessada en aquest assumpte. La independència polonesa només podrà ser conquerida pel proletariat jove, en les mans del qual està la realització d’aquesta esperança. Per això els obrers de l’occident d’Europa no estan menys interessats en l’alliberament de Polònia que els obrers polonesos mateixos.