Friedrich Engels

Escrit l’any 1875 [1]. Traducció i notes de Jordi Moners i Sinyol, 1971.

El manuscrit que imprimim aquí -tant la carta adjunta dirigida a Bracke com la crítica al projecte de programa- fou tramès a Bracke l’any 1875, poc abans del Congrés de la Unió [2] celebrat a Gotha, perquè el fes conèixer a Geib, Auer, Bebel i Liebknecht i el retornés després a Marx. Com que el Congrés del Partit tingut a Halle [3] ha inclòs la discussió del Programa de Gotha a l’ordre del dia, em semblaria cometre un frau si continuava sostraient per més temps al públic aquest document tan important -potser el més important- relacionat amb aquesta discussió.

El manuscrit té, però, una altra significació molt més àmplia encara. Per primera vegada s’expressa aquí, clarament i sense embuts, la posició de Marx en relació amb l’orientació presa per Lassalle d’ençà que aquest començà la seva política d’agitació, tant en allò que respecta als seus principis econòmics com a la seva tàctica.

Ni la discussió que es fa aquí, penetrant i sense miraments, del projecte de programa, ni la inexorabilitat amb què són expressats els resultats obtinguts i posades al descobert les febleses del projecte no poden ja ofendre ningú avui, al cap de quinze anys. De lassallians autèntics, ja només se’n poden trobar a l’estranger, com a ruïnes aïllades, i el mateix Programa de Gotha ha estat abandonat a Halle i declarat tot ell deficient fins i tot pels propis autors.

Tanmateix, allà on no tenien cap importància per al tema, he omès i substituït amb punts suspensius alguns judicis i expressions contra certes persones que podrien ésser massa durs. Marx mateix ho hauria fet si publiqués ara el manuscrit. La violència que de tant en tant mostra la seva llengua és conseqüència de dues circumstàncies: en primer lloc, tant Marx com jo estàvem més íntimament lligats amb el moviment alemany que amb cap altre qualsevol; el retrocés decisiu proclamat en aquest projecte de programa, doncs, ens havia d’irritar d’una manera especialment profunda. En segon lloc, ens trobàvem llavors, tot just dos anys després del Congrés de la Internacional de la Haia, en una lluita aferrissada amb Bakunin i els seus anarquistes, que ens feien responsables de tot allò.que s’esdevenia al moviment obrer d’Alemanya; calia esperar, doncs, que també ens endossarien la paternitat secreta d’aquest Programa. Avui aquestes consideracions, i amb elles la necessitat dels passatges en qüestió, ja no tenen raó d’ésser.

Per motius relacionats amb la legislació de premsa, he hagut d’insinuar també algunes frases per mitjà de punts suspensius només. On m’ha calgut escollir una expressió més suau, l’he posada entre claudàtors. En els altres casos la transcripció és literal.

F. Engels

Londres, 6 de gener de 1891

(Publicat per primera vegada a «Die Neue Zeit», any IX, 1890-91, vol. I, núm. 18.)

Notes

1. Engels va escriure aquest pròleg per a l’edició de la Crítica al Programa de Gotha de Marx. Amb la publicació d’aquest treball marxià, que és un dels documents teòrics més importants del comunisme científic i un exemple típic de la lluita irreconciliable contra l’oportunisme, Engels volgué abatre els elements oportunistes consolidats a l’intern de la socialdemocràcia alemanya. Això era necessari i urgent, perquè el Partit es trobava davant la tasca de discutir el projecte d’un programa nou que havia d’ésser aprovat més tard al Congrés del Partit a Erfurt, l’any 1891. Per poder publicar la Crítica…, Engels hagué de superar una certa oposició dels líders del Partit. A causa, principalment, de la posició presa per Dietz i Rautshy —editor i redactor, respectivament, del «Neue Zeit»—, Engels aceptà de fer petites supressions i d’atenuar les expressions massa pujades de to. El grup parlamentari socialdemòcrata i la redacció del «Vorwaerts» en desaprovaren la publicació. Al mateix temps, però, i tal com Engels havia previst, el treball marxià fou saludat amb satisfacció tant pel mateix Partit com pels socialistes d’altres països, que el consideraren un document programàtic per a tot el moviment socialista internacional.

2. El Congrés de la Unió, celebrat a Gotha del 22 al 27 de maig de 1875, aprovà la unió de les dues tendències del moviment obrer alemany: d’una part, el Partit obrer socialdemòcrata —anomenat també d’Eisenach—, dirigit per A. Bebel i VV. Liebknecht, i de l’altra, l’Associació general alemanya de treballadors —ADAV— lassal·liana. Així s’aconseguí, per fi, d’unir el moviment obrer alemany en un sol partit, s’acabaren les rivalitats i lluites fratricides del proletariat alemany, i el Partit creat, anomenat Partit obrer socialista alemany, pogué estendre la influència i l’activitat a tot l’àmbit nacional. Tanmateix el projecte del Programa del Partit unit, presentat en aquest Congrés, contenia errors greus i moltes concessions de principis als lassal·lians. Coautor del projecte fou W. Liebknecht, que en aquesta qüestió prengué una posició conciliant. Marx i Engels aprovaren la creació d’un partit socialista unificat a Alemanya, però es manifestaren contra el compromís ideològic amb els lassal·lians i sotmeteren a una crítica severa les tesis defectuoses del projecte de programa. Malgrat aquestes crítiques, el Congrés aprovà el projecte amb només algunes modificacions sense importància.

3. El primer Congrés del Partit de la socialdemocràcia alemanya després de la derogació de la llei contra els socialistes, tingué lloc a Halle del 12 al 18 d’octubre de 1890. Aprovà la resolució de preparar el projecte d’un nou programa i de publicar-lo tres Mesos abans del següent congrés, que havia de reunir-se a Erfurt, a fi que pogués ésser discutit a les organitzacions locals del Partit i a la premsa. El Congrés aprovà encara uns nous Estatuts per a l’organització del Partit, que no foren revocats fins al Congrés de Mainz l’any 1900.