Friedrich Engels

Escrit el 1848, “Les Revolucions de 1848”, FCE, pàg. 86. Traduït del castellà al català per Marc Navarro.

Colònia, 8 de juny. Setè repartiment de Polònia [1]. La nova línia de demarcació del senyor Von Pfuel a Poznan constitueix un nou robatori contra Polònia. Limita a menys d’una tercera part tot el Gran Ducat que ha de “reorganitzar-se” atribuint, clarament, la major part de la Gran Polònia a la Confederació Alemanya. La llengua i la nacionalitat poloneses només es reconeixen en una estreta franja al llarg de la frontera russa. Aquesta franja està formada pels cercles de Wreschen i Pleschen i parts dels cercles de Mogilno, Wongrowic, Gnesen, Schroda, Schrimm, Kosten, Fraustadt, Króben Krotoschin, Adelnau i Schildberg i tots els del cercle de: Buk, Poznan, Obornik, Samter, Birnbaum, Meseritz, Bomst, Czarnikau, Chodziesen, Wirsitz, Bromberg, Schubin i Inowroclaw, tot això per decret del senyor Von Pfuel, quedant així convertits tots aquests llocs en territori alemany. A pesar que no hi ha ni el menor dubte que fins i tot en aquests “territoris alemanys” la majoria dels seus habitants parla el polonès.

La vella línia de demarcació donava als polonesos, almenys, el Warta com a frontera. La nova torna a limitar a una quarta part el territori subjecte a reorganització. El pretext per això l’ofereix, d’una banda, “el desig” del ministre de la Guerra d’excloure de la reorganització dels voltants de la fortalesa de Poznan en un radi de tres a quatre milles i, d’altra banda, la petició de diverses ciutats, com Ostrowo, etc., de ser annexionades a Alemanya.

Pel que fa al desig del ministre de la Guerra, no pot ser més natural. Després de robar a Polònia la ciutat i la fortalesa de Poznan, situades deu milles endins del territori polonès, s’afirma ara, per poder gaudir en pau del robat, el robatori d’una nova zona de tres milles; zona que condueix, al seu torn, a tot un seguit de llocs polonesos, amb la qual cosa es consolida una excel·lent ocasió per anar avançant la frontera alemanya cada vegada més enllà de la rus-polonesa.

Pel que fa als apetits annexionistes de les ciutats “alemanyes”, la cosa està de la manera següent. Alemanys i jueus formen en tota Polònia el tronc dels habitants que es dediquen a la indústria i el comerç; es tracta dels descendents d’aquells immigrants que van fugir de la seva pàtria, empesos gairebé sempre per les persecucions religioses. Aquests pobladors han fundat ciutats enmig del territori polonès i han contribuït en el destí de Polònia en els últims segles. Aquests alemanys i jueus, que constitueixen l’enorme minoria del país, intenten aprofitar-se de la situació momentània d’aquest per elevar-se al poder. Apel·len a la seva condició d’alemanys, tot i que tenen tan poc d’això com els germano-americans. L’afany per incorporar-los a Alemanya representa l’opressió lingüística i nacional de més de la meitat del Poznan polonès i constitueix precisament aquesta part de la província en la qual la insurrecció nacional apareix representada amb major violència i energia; ens referim als cercles del Bunk, Samter, Poznan i Obornik [2].

El senyor Von Pfuel declara que considerarà definitiva la nova frontera tan bon punt el ministeri l’hagi ratificat. No parla ni d’una assemblea d’habitants per donar suport a l’acord ni de les assemblees nacionals alemanyes, que tenen dret a dir la seva quan es tracta de fixar les fronteres d’Alemanya. Però, tot i que el ministeri i les parts que intervenen a l’acord i l’Assemblea de Frankfurt puguin ratificar la decisió del senyor Von Pfuel, la línia de demarcació no seria “definitiva” mentre no la ratifiquin altres dues potències, que són el poble alemany i el poble polonès.

Neue Rheinische Zeitung núm. 9, 9 de juny de 1848

NOTES

[1] Set repartiments de Polònia: es fa referència aquí a les tres divisions poloneses dels anys 1772,1792-1793 i, a la creació del Gran Ducat de Varsòvia per Napoleó en 1807 i als Acords del Congrés de Viena en 1814-1815, així com a l’annexió de la part més important del Gran Ducat de Poznan per part de Prússia el 1848, sancionada en quatre etapes per la Dieta Federal i l’Assemblea Nacional de Frankfurt.

[2] En el Gran Ducat de Poznan va esclatar després de la revolució de març de 1848 una insurrecció dels polonesos pel seu alliberament nacional del jou prussià. En aquest moviment revolucionari va participar per primera vegada la massa de camperols i artesans mentre la direcció es trobava en mans d’individus de la baixa noblesa polonesa. No obstant això, l’aristocràcia de la noblesa no va voler acceptar l’aliança amb el moviment revolucionari-democràtic de Polònia i Alemanya, optant per entendre’s amb el rei de Prússia. A finals de març de 1848 a la vista del gran moviment popular, el govern prussià va prometre crear una comissió encarregada de la reorganització nacional del Gran Ducat de Poznan, que assegurava als polonesos la creació d’un exèrcit nacional, la distribució de Polònia a, càrrecs administratius i d’altres classes i el reconeixement oficial de la llengua polonesa. El govern prussià va nomenar com a mandatari al general Willisen, que va aconseguir, recorrent a promeses semblants, cancel·lar la Comissió de Jaroslaw i moure els rebels a deposar les armes. Però totes les promeses fetes van ser vergonyosament burlades. Ja el 14 d’abril de 1848 ordenà el rei de Prússia la divisió del Gran Ducat en una part oriental polonesa, i una altra occidental, “alemanya”, que no es trobaria subjecta a reorganització i s’incorporaria directament a la Confederació alemanya. El reial decret del 26 d’abril excloïa de l’organització altres territoris. Provocats per aquestes mesures i pels constants abusos de les tropes prussianes, els rebels van reprendre la lluita i van aconseguir prop de Miłosław una victòria sobre les tropes prussianes, tot i que van haver de rendir les seves armes davant la gran superioritat de forces, el 9 de maig de 1848. El successor de Willisen, general Von Pfuel, va perseguir per mitjans més brutals als insurrectes del moviment de guerrillers. Després de la sagnant repressió dels polonesos, en els mesos següents va ser desplaçada cap a l’est la línia de demarcació, fins que els territoris adjudicats a Prússia representaven tres quartes parts de l’àmbit del Gran Ducat de Poznan. D’aquesta manera, lluny d’implantar la promesa reorganització, Prússia es va adjudicar nous territoris polonesos.