Friedrich Engels
Escrit el 21 de novembre de 1847. Primera publicació a: La Réforme, 22 de novembre de 1847. Font: MECW Volume 6, p. 383. Traduït de l’anglès per Alexis Fernández.
La sessió d’obertura del Parlament recentment elegit que compta entre els seus membres amb distingits representants del partit del poble no va poder deixar de produir una excitació extraordinària a les files de la democràcia. A tot arreu es van reorganitzar les associacions cartistes locals. El nombre de reunions està augmentant i s’estan proposant i discutint les més diverses formes i mitjans per actuar. El comitè executiu de la National Charter Association acaba d’assumir el lideratge d’aquest moviment, exposant en un discurs als demòcrates britànics el pla de campanya que seguirà el partit durant la present sessió.
“D’aquí a uns dies”, se’ns diu, “se celebrarà una reunió de la que tenen la poca vergonya d’anomenar-la l’assemblea dels comuns d’Anglaterra (la cambra dels comuns)”. En pocs dies, aquesta assemblea, escollida només per una classe de la societat, començarà la seva perversa i odiosa tasca de reforçar els interessos d’aquesta classe, en detriment del poble.
“El poble ha de protestar en massa des del començament contra l’exercici de les funcions legislatives usurpades per aquesta assemblea. Vosaltres, cartistes del Regne Unit, teniu els mitjans per fer-ho; és el vostre deure utilitzar-los amb avantatge. Per tant, us presentem una nova petició nacional amb les exigències de la Carta del Poble. Ompliu-la amb milions de signatures. Feu possible que el presentem com l’expressió de la voluntat de la nació, com a protesta solemne del poble contra totes les lleis aprovades sense el consentiment del poble i com a projecte de llei, finalment, per la restauració de la sobirania a partir de qual la nació ha estat enganyada durant tants segles.
“Però la petició per si sola no serà suficient per satisfer les necessitats del moment. És cert que hem guanyat un escó a la cambra legislativa escollint el senyor O’Connor. Els membres democràtics el trobaran com un líder vigilant i enèrgic. Però O’Connor ha de fer-se fort amb el suport exterior, i és ell qui ha de crear aquesta pressió des de fora, aquesta forta i imponent opinió pública. Que les seccions de la nostra associació es reorganitzin arreu; que tots els nostres antics membres es reincorporin a les nostres files; que es convoquin reunions a tot arreu; que la Carta es converteixi en el tema del dia a tot arreu; que cada secció aporti la seva part per augmentar els nostres fons. Sigueu actius, doneu proves de la vella energia dels anglesos i la campanya que estem inaugurant serà la més gloriosa que s’hagi fet mai per a la victòria de la democràcia “. [“El Comitè Executiu dels Cartistes del Regne Unit”, 18 de novembre de 1847]
Els Demòcrates Fraterns, una societat constituïda per demòcrates de gairebé totes les nacions d’Europa, també s’acaba d’adherir, obertament i sense reserves, a l’agitació dels cartistes. Van adoptar una resolució amb aquest to:
“Mentre que el poble anglès no podrà recolzar eficaçment la lluita de la democràcia en altres països fins que no hagi guanyat el govern democràtic per si mateix i que la nostra societat, creada per ajudar la democràcia militant de tots els països, està obligada a ajudar els demòcrates anglesos en el seu esforç per obtenir una reforma electoral sobre la base de la Carta, els demòcrates fraterns es comprometen a recolzar amb totes les seves forces, finalment, l’agitació per la Carta del Poble”. [Resolució dels Demòcrates Fraterns, 15 de novembre de 1847]
Aquesta societat fraterna, que compta entre els seus membres amb els demòcrates més distingits, tant anglesos com estrangers residents a Londres, creix cada dia en importància. Ha arribat a tal proporció que els liberals londinencs no veuen amb bons ulls l’establiment, en oposició a aquesta societat fraterna, d’una “lliga internacional burgesa” encapçalada per famosos parlamentaris favorables al lliure comerç. L’únic objecte d’aquesta nova associació, el lideratge del qual inclou el doctor Bowring, el coronel Thompson i altres defensors del lliure comerç, és dur a terme propaganda sobre el lliure comerç a l’estranger sota la cobertura de locucions filantròpiques i liberals. Però sembla que aquesta associació no avançarà gaire. Durant aquests primers sis mesos no ha fet gairebé res, mentre que els demòcrates fraterns s’han oposat obertament a qualsevol acte d’opressió, independentment de qui ho pugui intentar cometre. Per tant, els demòcrates, tant anglesos com estrangers, en la mesura que aquests últims estan representats a Londres, s’han adherit als demòcrates fraterns, declarant al mateix temps que no se’ls permetrà explotar-los en benefici dels fabricants partidaris del lliure comerç d’Anglaterra.
