Friedrich Engels i Karl Marx

Publicat per primera vegada en forma de fulletó amb el títol de Résolutions du congrés général tenu a la Haye du 2 au 7 septembre 1872, Londres, 1872, així com als diaris La Emancipación, núm. 72, del 2 de novembre de 1872, i The International Herald, núm. 37, del 14 de desembre de 1872. Versió al castellà: Instituto del Marxismo-Leninismo & Editorial Progreso, Moscú. Font: Marxist Internet Archive. Traduït del castellà al català per Maria Riba. 

I

Resolució relativa als Estatuts 

El següent article, que resumeix el contingut de la resolució IX de la Conferència de Londres (setembre del 1871) [2], s’inserirà en els Estatuts després de l’article 7:

Article 7 – a. En la seva lluita contra el poder col·lectiu de les classes posseïdores, el proletariat no pot actuar com a classe, sinó constituint-se ell mateix en el partit polític propi i oposar a tots els antics partits formats per les classes posseïdores.

Aquesta constitució del proletariat en partit polític és indispensable per assegurar el triomf de la revolució social i aconseguir la seva finalitat suprema: l’abolició de les classes.

La coalició de les forces obreres, aconseguida mitjançant la lluita econòmica, ha de servir també de palanca en mans de la lluita d’aquesta classe contra el poder polític dels seus explotadors.

Puix que els senyors de la terra i del capital se serveixen sempre dels seus privilegis polítics per defensar i perpetuar els seus monopolis econòmics i subjugar el treball, la conquesta del poder polític passa a ser el gran deure del proletariat.

Adoptat per 29 vots contra 5; abstencions, 8 …

NOTES

[1] El Congrés de l’Associació Internacional dels Treballadors celebrat a La Haia, va tenir lloc del 2 al 7 de setembre del 1872. Van assistir 65 delegats de 15 organitzacions nacionals. En el Congrés dirigit personalment per Marx i Engels, es va donar cim a la lluita dels fundadors del socialisme científic i dels seus adeptes contra tota classe de sectarisme petitburgès en el moviment obrer. L’activitat secessionista dels anarquistes va ser condemnada i els seus líders van ser expulsats de la Internacional. Els acords del Congrés de La Haia van situar els fonaments per la creació dels partits polítics de la classe obrera independent en els diferents països. 

[2] La Conferència de la I Internacional celebrada a Londres, es va reunir del 17 al 23 de setembre de 1871. Convocada en un ambient de cruels repressions contra els membres de la Internacional després de la derrota de la Comuna de París, va tenir una representació relativament reduïda: van participar 22 delegats amb veu i vot i 10 amb veu. Els països que no van poder enviar delegats van ser representats pels secretaris corresponsals del Consell General. Marx representava Alemanya, i Engels, Itàlia.

La Conferència de Londres va significar una etapa important en la lluita de Marx i Engels per la creació del partit proletari. La Conferència va adoptar la resolució “Sobre l’acció política de la classe obrera”, en la que la seva part fonamental va ser inclosa, per acord del Congrés de la Internacional celebrat a La Haia en els Estatuts Generals de l’Associació General de Treballadors. En diverses resolucions de la Conferència, van ser formulats importants principis tàctics i d’organització del partit proletari, assestant-se un cop al sectarisme i al reformisme. La Conferència de Londres va exercir un gran paper en la victòria dels principis del partidisme proletari sobre l’oportunisme anarquista.