Friedrich Engels
Publicat per primera vegada en el núm. 3 del Deutsche Brüsseler-Zeitung [1], 9 de gener de 1848. (MEW, t. 4, pàg. 442-443). Font: “Imperio y colonia. Escritos sobre Irlanda”, Ediciones de pasado y presente, 1979. Traduït del castellà al català per Adriana Sabater.
En el primer número del Northern Star [2] de l’any 1848 apareix una proclama al poble irlandès de Feargus O’Connor, el conegut dirigent dels cartistes anglesos i representant dels mateixos en el parlament, que mereix que tots els demòcrates la llegeixin i la prenguin seriosament en compte en tots els seus termes, però que nosaltres no podem publicar per la limitació del nostre espai.
No obstant això, no compliríem amb el nostre deure si la passéssim per alt. Les conseqüències d’aquesta enèrgica proclama al poble irlandès apareixeran molt aviat en forma intensa, visible i palpable. Feargus O’Connor, irlandès de naixement, protestant i des de fa més de 10 anys guia i pal de paller del gran moviment dels treballadors a Anglaterra, ha de ser considerat també, des d’ara, com el veritable cap dels repealer [favorables a l’abolició de la unió anglo-irlandesa i partidaris de la reforma irlandesa]. La seva actuació en la cambra dels comuns contra la indigna “llei de coacció irlandesa” recentment imposada li va concedir el primer dret a això, i l’agitació per la causa d’Irlanda, que ha prosseguit des de llavors, mostra que Feargus O’Connor és precisament l’home que necessita Irlanda.
Ell es pren veritablement de debò el benestar de milions d’irlandesos; per a ell la repeal —abolició de la unió, per tant, obtenció d’un parlament irlandès autònom— no és soroll buit, no és una màscara per aconseguir, darrere d’ella, llocs per a si i per als seus amics i fer bons negocis privats.
En la seva proclama li demostra al poble irlandès com Daniel O’Connell, aquest prestidigitador polític, s’ha burlat d’ell i l’ha enganyat des de fa 13 anys amb la paraula “repeal”.
Posa en el seu degut lloc la conducta de John O’Connell, que va acceptar l’herència política del seu pare i, com ell, sacrifica als milions d’irlandesos crèduls a les seves especulacions i avantatges personals, i tots els discursos a la “Sala de la Reconciliació” de Dublín [3], totes les afirmacions hipòcrites i belles frases d’O’Connell seran incapaces d’esborrar la vergonya amb què es va cobrir ja abans, però especialment ara, en els debats sobre la “llei de coacció irlandesa” en la cambra dels comuns.
El poble irlandès obrirà, ha d’obrir finalment els ulls, i llavors llançarà d’una puntada de peu lluny de si a tota aquesta colla de pretesos repealer, que darrere d’aquesta màscara riuen dissimuladament i engreixen les seves butxaques, i a qui llançarà més lluny serà al papista fanàtic i estafador polític John O’Connell.
Si amb això s’esgotés el contingut de la proclama, no l’hauríem esmentat especialment.
Té una importància molt més general, perquè en ella Feargus O’Connor no apareix només com a irlandès sinó també, i principalment, com a demòcrata anglès, com cartista.
Amb una claredat que no se li pot escapar ni a l’observador més ximple li exposa al poble irlandès la necessitat de lluitar amb un suprem esforç i en estret contacte amb la classe treballadora d’Anglaterra, amb els cartistes, per l’assoliment dels sis punts de la “Carta del Poble” (parlaments anuals, sufragi universal, vot secret, elegibilitat sense comprovant de propietat, sou per als representants del poble i establiment dels districtes electorals segons el nombre d’habitants). En el moment que s’hagin aconseguit aquests sis punts serà útil per a Irlanda l’assoliment de la “repeal”.
A més. O’Connor assenyala que van ser els treballadors anglesos qui ja anteriorment van exigir justícia per a Irlanda en una petició subscrita per 3 milions i mig de signatures; que també ara, novament, els cartistes anglesos van protestar contra la “llei de coacció irlandesa” en nombroses peticions; que, finalment, la classe oprimida d’Anglaterra i la d’Irlanda han de lluitar juntes, triomfar juntes o continuar sofrint juntes sota la mateixa opressió i la mateixa misèria, en la mateixa situació de dependència respecte a la classe capitalista, privilegiada i dominant.
No pot haver-hi dubte que d’ara endavant la massa del poble irlandès s’unirà en forma cada vegada més estreta als cartistes anglesos i que actuarà amb ella seguint un pla comú. Això avançarà en molts anys el triomf dels demòcrates anglesos, i amb ell l’alliberament d’Irlanda. Aquest és el significat de la proclama d’O’Connor al poble irlandès.
[1] L’article de Engels “Feargus O’Connor i el poble irlandès” va ser publicat en el Deutsche-Brüsseler Zeitung, portaveu de la Lliga Comunista, la primera organització revolucionària internacional del proletariat. Les col·laboracions de Marx i Engels en aquest periòdic, fundat per refugiats polítics alemanys de Brussel·les, van determinar la seva tendència, reflectint els punts de vista democràtic-revolucionaris i comunistes dels membres de la Lliga. Aquest periòdic va aparèixer entre gener de 1847 i febrer de 1848.
[2] El periòdic Northern Star, fundat en 1837, va ser publicat fins a 1859, primerament a Leeds, i des de novembre de 1844 a Londres. El seu fundador i director era Feargus O’Connor, però va anar Julian Harney, un líder dels cartistas revolucionaris, qui va determinar la seva tendència revolucionària. Harney va incorporar a Federico Engels com a col·laborador permanent, i els seus articles van aparèixer regularment en la revista entre 1843 i 1850.
[3] Conciliation Hall, un dels salons més grans de Dublín, en els quals la Repeal Association realitzava reunions públiques. Aquestes sovint van estar dirigides per Daniel O’Connell, i més tard pel seu fill John, qui va encapçalar l’Association després de la mort del seu pare.
