Friedrich Engels
[La Réforme (1) del 5 de desembre de 1847]. Traduït del castellà al català per Jordi López.
Benvolguts ciutadans!
He arribat aquesta nit, justament a temps per a participar en el míting públic convocat per a celebrar l’aniversari de la revolució polonesa de 1830.
Ja he assistit a moltes assemblees d’aquesta classe, però mai abans he experimentat tant d’entusiasme general, una concòrdia tan plena i cordial entre homes de totes les nacions.
S’havia confiat la presidència a un obrer anglès, el senyor Arnott. (2)
El primer discurs va ser pronunciat pel senyor Ernest Jones, director del Northern Star, qui va fustigar la conducta de l’aristocràcia polonesa en l’alçament de 1830 i al mateix temps va elogiar els esforços de Polònia per deslliurar-se del jou dels seus opressors, amb paraules del més càlid reconeixement. Vius aplaudiments van retribuir la seva brillant i enèrgica al·locució.
El va succeir el senyor Michelot amb un discurs pronunciat en francès.
A aquest el va seguir un alemany, el senyor Schapper, qui va comunicar a l’assemblea que la Societat Democràtica de Brussel·les (2) havia delegat al senyor Marx, demòcrata alemany i un dels seus vicepresidents, per a viatjar a Londres i establir relacions epistolars entre la Societat de Brussel·les i la Societat dels Demòcrates Fraterns de Londres i, a més, preparar la convocatòria d’un congrés democràtic de les diverses Nacions d’Europa.
En presentar-se el senyor Marx, l’assemblea el va saludar amb perllongats aplaudiments.
En un discurs en alemany, traduït pel senyor Schapper, el senyor Marx va declarar que des d’Anglaterra arribaria el senyal per a l’alliberament de Polònia. Va dir que Polònia només seria lliure quan les nacions civilitzades d’Europa occidental haguessin conquistat la democràcia. Però el més fort i numèricament més gran de tots els moviments democràtics d’Europa és el d’Anglaterra, el qual s’estén per tot el país. Precisament és a Anglaterra on més s’ha desenvolupat l’antagonisme entre proletariat i burgesia; precisament allà, la lluita decisiva entre aquestes dues classes de la societat es torna cada cop més inevitable. Per consegüent, i segons totes les probabilitats, serà a Anglaterra on comenci la lluita que conclourà amb el triomf general de la democràcia i que també sotmetrà el jou de Polònia. D’aquí que del triomf dels cartistes anglesos depengui l’èxit dels demès demòcrates d’Europa, i d’aquesta manera Polònia serà alliberada per Anglaterra.
El cap de redacció del Northern Star, senyor Harney, va agrair després als demòcrates de Brussel·les per haver-se dirigit en primer terme als demòcrates de Londres, sense parar esment a les temptatives d’acostament dels burgesos de la Lliga Internacional, una societat fundada pels lliurecanvistes que pretén utilitzar als demòcrates estrangers en interès del lliure comerç i destinada a competir amb la Societat dels Demòcrates Fraterns, una organització composta gairebé exclusivament per obrers.
El senyor Engels, de París, un demòcrata alemany, va declarar d’immediat que Alemanya tenia particularíssim interès en l’alliberament de Polònia, ja que els governs alemanys havien imposat el seu despotisme a una part de Polònia. Va dir que el moviment democràtic alemany havia de prendre com a qüestió prioritària la de posar fi i aquesta tirania, que constitueix un oprobi per a Alemanya.
El senyor Tedesco, de Lieja, en un vigorós discurs, va agrair als combatents polonesos de 1830 per haver fet pública professió de fe en el principi de la insurrecció. Les seves paraules, que van ser traduïdes pel senyor Schapper, van trobar el més càlid acolliment.
Després d’algunes paraules del senyor Charles Keen, va replicar el coronel Oborski en nom dels polonesos.
En últim terme va parlar el senyor Wilson, aquest obrer anglès que, en virtut d’un encès discurs opositor, a punt va estar, en data recent, de causar la dissolució d’un míting de la Lliga Internacional.
A proposta dels senyors Harney i Engels, es va dispensar als tres grans periòdics democràtics d’Europa – La Réforme, el Northern Star i la Deutsche-Brusseler-Zeitung – el reconeixement de sengles salves d’aplaudiments; a proposta del senyor Schapper es va manifestar la reprovació de l’assemblea als tres periòdics antidemocràtics –Journal des Débats, Times i Augsburger Zeitung – mitjançant un triple grunyit.
El míting va concloure cantant-se la Marsellesa, que tots van entonar dempeus i descoberts.
(1) En La Réforme, per error, “Harnott”
(2) Fundada a la tardor de 1847 i composta per obrers i revolucionaris, especialment exiliats alemanys. Marx i Engels van participar activament en la seva fundació.
